.

Aquesta pràctica, es una pràctica de vinculació, costava una mica fer la pràctica, ja que l'original estava mal imprès, i no es podia mesurar del tot bé. Peró una vegada agafaves les mesures, era bastant fàcil, habíes de posar 3 tipus de tipografíes, la keddy, triplex, dotfoa. Era bastant sencilla.

Nova pràctica sobre el P & J, una pràctica que tens que fer amb paciencia, possan les dades que et donen, per ha que et surti como està a la fulla.Habies de crear nous P & J, el Ampliat, el Normal, el Condensat, i el Bandera. La que mes costava era el P & J Combinat, ja que te un paràgraf de cadascun dels P & J. A mi no m'ha quedat igual, pero s'assembla.
A l'hora de fer el pdf, habies de crear dos pdf, que a la misma fulla haguesin els 4 textos en una sola fulla, i a l'altre 1 sola. I amb el Adobe Acrovat, habies de crear un sol pfd, que es crean arrastran una fulla sobre de l'altre document.

Les sangs son aquelles parts de la imatge o textos, que surten fora de la fulla, i quan son impreses no surten.

Nova pràctica del QuarkXpress, pràctica amb moltes tabulacions, filets, i paciència.
He acabat la pràctica en 3 dies.
No queda igual que l'original, perquè queden les coses mogudes, però està be.

Pràctica sobre les tabulacions era molt fàcil, ja que en la pràctica anterior, habiem fet una mica de tabulacions, i tenia una mica de pràctica.

Pràctica de contorneig, era bastant facil. Lo que costava una mica era la part de las tabulacions, pero una vegada feias una, les altres eres iguals.

M1C208:

Pràctica del QuarkXpress, on havíem de ficar sangries, als textos, i posar el tipus de paràgraf, i posar la imatge, en un triangle, i rotar-la, i cambiar-la de color.












M1C209:

Pràctica del QuarkXpress, on havíem de ficar el dictat, que havíem copiat i corregit, per modificar-ho, posar sangries, l'interlineat, el cos, i la tipografia.

Avui pràctica de correcció del text, que vam escriure l'altre dia a classe.
La correcció ha sigut molt pesada, perquè no estic acostumat a fer aquestes correccions d'aquesta manera.
Aquest son els signes de correcció per els textos.





























Aquest es la correcció del text.

Nou programa, el Ten Thumbs, és un programa per a fer mecanogràfia, per a millorar la nostra base, per a poder millorar la posició dels dits en les tecles.
Té diferents jocs i nivells, aquí deixo unes imatges del programa dels diferents jocs. Parc Safari: és un joc d'un vaixell, abans que passi pels ponts, has de tecletjar correctament les lletres, que estan escrites damunt dels animals, per a engabiar-les, si ho fas tot, passes de nivell, i va mes de pressa.














Fabrica de maons: És un joc, que has de teclejar les lletres del maó, per a poder construir tranquil·lament l'edifici. Si et cauen uns pocs de maons destrueixes l'edifici. Més nivell, més rapid.













Pràctiques addicionals: Són 4 tipus de pràctiques, on la primera són les lletres que se't donen malament, per a perfeccionar-les. La segona importar text, s' agafa un text que està creat, i escrius tu a sota. La tercera, és per a poder recordar la posicion dels dits. La quarta, és un joc que tu poses les tecles que vols fer i perfeccionar, i el progràma et fa les frases.

Aquí tenim una pràctica del QuarkXpress Pasport

Estem fent amb el Freehand, un tipometre. Aquest tipometre serveix per a poder medir les fonts. Té molt de treball, ja que si no et coincideixen les coses, està malament.

Avui comencem un nou programa, el Quarkxpres Passaport. I aqui està la primera pràctica.

Tipos de tipográfias.

Linotype FontExplorer:
És un programa de fonts, que explora tot el sistema i agafa totes els tipogràfies i els ordena alfabéticament. Abm aquest programa habiem d'ordenar totes els tipogràfies, per els classes que França Thibodeau habia creat. Egipcies, Romanes, Pal sec, Fantasia, Escriptura. Habiem de classificar 1392 fonts que tenia tot el sistema. Per classificar primer habiem de vaixarnos una carpeta del servidor, que era Opentype, i aquesta importar-la al programa. Després d'haver importat la carpeta, habiem de fer carpetes amb els diferents classes. I una vegada fetes els carpetes, habiem d'ordenar els fonts, arrosegant la fotn a la carpeta on anava.

Novarese (1958)

veneciana
de transición
bodoniana
egipcia
lineal
lapidaria
manuscrita
medieval
adornada
fantasia

pellitteri (1963)

curviforme
degradada
contrastada
rectiforme
lineal
anguliforme
manuscrita
gótica
adornada
fantasia

Alessandrini (1979)

clavienne
filextre
emparette
simplice
romana
uncial
gestual caligrafica
gótica
exotipo.

Egipcia:

L'egipci es caracteritza per la presència en l'acabament de la relació de superior i inferior de les brancas d'un òbit als angles rectes, diu quadrangular del mateix gruixut que la bateria principal de la carta.





El la romana Elzevir:

El romà també va dir Elzevir l'incorpora les característiques dels romans o Garamond Jenson, a partir de la seva wheelbases triangular. El romà també va dir Elzevir antic reprendre les característiques de Jenson romans o Garamond.





El la romana Didot romà Didot

El romà també va dir Didot modern, és més greu i la més geomètrica Elzevir caracteritza per la gran senzillesa de wheelbases que sovint es redueixen a una simple línia. El romà també va dir Didot modern, és més greu i la més geomètrica Elzevir caracteritza per la gran senzillesa de wheelbases que redueixen els beneficis sovint una simple línia.





Romana antiga
L'antiga Finalment, la delimitació de desvenar, no té wheelbases i el seu disseny és més de la capital grega com romana capitals. L'antiga Finalment, la delimitació de desvenar, no té wheelbases i el seu disseny és més de la capital grega com romana capitals.

La impremta de tipus mòbils:

Aquesta tècnica d'impressió posseïa dues grans avantatges
* La primera venataja és que tenia la possibilitat de reutilitzar els mateixos caràcters per a altres composicions.

* I el segon avantatge és que es podia imprimir un gran nombre de còpies idèntiques en molt poc temps.

La tècnica que s'emprava en la impremta de tipus mòbils és:

* Fabricació d'un punxó de metall: Es fabricava un punxó de metall amb la lletra o el caracter en qüestió gravat en relleu.

* Estampació d'una matriu: Amb el punxó que s'havia fabricat amb anterioritat s'estampava una matriu de metall més tou on la lletra o el caracter quedava marcat en buit.

* Fosa dels caràcters tipogràfics: En la matriu, posteriorment es fonen les quantitats de caràcters tipogràfics que es desitgen.

Amb la seva aparició va venir a complementar a la linotipia (ja que afegix diferent tipus de lletra i permet utilitzar lletres de gran grandària) per a la seva utilització en la impremta.









La tècnica de la monotipia:

* Es pica el text sobre una cinta: El text es va prement en un teclat que va perforant una cinta, llevandose continuació a la fonedora.

* Injecció d'aire per a conformar el motlle: Una bomba d'aire comprimit mana l'aire a través de les perforacions que hem comentat abans, empenyent així les matrius de les lletres i duent-les així al lloc correcte que han d'ocupar en el motlle.

* Formació del caràcter amb metall calent: S'injecta metall calent en el motlle per a formar el caràcter en qüestió.

* Dur la línia al galerín: Una vegada que està composta una línia, es duu aquesta línia fins al galerín, i es repeteix aquest mateix procés una vegada i una altra fins a acabar amb totes les línies.

* Es fonen i es modelen els tipus: Els tipus resultants es fonen i es modelen en lingotes que seguidament van a la fonedora.









Linotipia

És una màquina de composició capaç de fondre automàticament línies de text ajustades.

La tècnica que s'emprava en la linotipia és:

* L'agrupació de matrius: El magatzem vaig contar els matrius agrupades mitjançant un teclat, i aquestes alhora estan alineades en el componedor.

* Enregistrament dels matrius: El plom fos que vaig contar la caldera és premsat per els matrius quedant gravat per aquestes.

* Selecció de la matriu: Mitjançant un teclat, es seleccionava la matriu que s'ha de transportar fins a la zona de fossa en la qual és compon la línia.

* Emmagatzematge de la matriu: Els mecanismes oportuns tornin a agafar de nou la matriu per a dipositar-la de nou en el magatzem.










Xilografia

Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu. És a dir, la tinta s'escampa per la part elevada de la matriu. Distingim entre gravat a fil i gravat a contrafil o a testa en funció de com es talla el tronc de l'arbre. La xilografia és una tècnica gairebé en desús, llevat per a l'obtenció i duplicació d'obres d'art.

Historia de la escriptura:
El nom cuneïforme bé del llatí cuneus. (clau) , es la forma de les senyals que formaven els sumeris sobre un suport d'argila fresca, utilitzant uns estris de canya o fusta tallats per un extrem en forma de falca o línia.
Aquesta escriptura, va néixer en principi per una simple necessitat: la comptabilitat, ja que era, molt difícil portar els comptes d'una manera oral.
Va néixer el jeroglífic, que se'ls va ocórrer uns pictogrames que no representessin directament.

El papir és una planta que creix en abundància a les terres humides vora del riu Nil. És una planta en forma de palmereta i s'utilitzava per fabricar infinitat de coses d'us quotidià, com cordes, sandàlies, veles per les barques.
El pictograma, element principal i element clau de totes les escriptures, subsisteix encara en els nostres dies en els caràcters xinesos.
L'alfabet, va néixer mil anys abans de Crist. No es tracta d'un cop d'efecte, sinó d'una llarga historia. Va començar amb els fenicis, que es van dispersar per tota la Mediterrània, pel nord d'Àfrica, per la costa est d'Espanya, per Sicília, Xipre, Grècia i per Itàlia.
L'alfabet permet, amb més o menys trenta signes escriure-ho tot.
El primer alfabet, el dels fenicis, ignora les vocals.

Durant més de mil anys. L'escriptura serà patrimoni dels monjos
A diferència dels escribes antics, els monjos copistes de L'Edat Mitjana no són ni creadors, ni homes que detectin el poder: Escriuen però no inventen, es limiten a copiar. La seva creació important es la cal·ligrafia. Aquesta bella escriptura
" manuscrita " guarnida amb meravelloses il·luminacions és la que dona tot el seu valor als nostres primers llibres.

La paraula pergamí ve del llatí " pergamene" que vol dir " pell de Pèrgam".
El pergamí és normalment de pell de be, de vaca o de cabra. La vitela és un pergamí de qualitat superior, que s'obté de la pell de vedelles molt joves. El seu nom ve de la paraula llatina vitella, que com el català vedella, vaca jove.
L'aparició del pergamí va aportar dos progressos decisius, es podia escriure amb ploma d'oca, oferia moltes més possibilitats que la canya, poder plegar els fulls i cosir-los, cosa que va comportar l'aparició dels "còdex" precursors dels actuals llibres.
Des del segle IX o X cada abadia i cada monestir posseeix un " scriptorium".
L'escriptorium era una sala independent a la resta del monestir, anomenada també "calefactori", doncs era la única sala amb calefacció.
Cada dia un copista podia fer quatre infolos: l'infolio dels pergamins era d'una mida d'entre 35 a 50 cm d'alçada, 25 a 30 cm d'amplada.

Johannes Gensfleisch, anomenat Gutenberg ( 1397-1468). Considerat l'inventor de la impremta de tipus mòbils. S'establi a Magúnicia el 1448.
La impremta neix més aviat com a una prolongació dels llibres manuscrits i aquella gent ni s'imagina l'important canvi cultural i social en que avui ho valorem amb la perspectiva de més de 500 anys.
Els primers tipus mòbils que va fer servir Gutenberg eren gravat sobre fusta, però aviat un amic i soci de Gutenberg anomenat Schoeffer va aportar la fabricació de les lletres foses en metall, una lliga de plom i d'antimoni que pràcticament , i amb poques variants, s'ha usat fins l'actualitat.


La escriptura

La escriptura fonètica alfabètica, avui utilitzada en tot el mon occidental, es la corrent llatina: la mateixa que van utilitzar els primers tipògrafs que van treballar durant el Renaixement.
En la Europa del Renaixement s'utilitzaven dos tipus de escriptura: la gòtica, així es deia perquè els seus signes s'inspira en els motius de la arquitectura homònima, i la rodona llatina o humanística, mes tova i ondulada en el disseny, así denominada perquè era la mes utilitzada per la majoria dels humanistes italians. En 1920, Lenin va crear una comissió encarregada de adoptar en les Repúbliques Soviètiques l'alfabet llatí en sobre del " cirilico ".
En 1957, el Consell de l'Estat chines va estudiar una reforma de l'alfabet, per substituir els trenta mil caràcters chinessos per trenta signes de l'alfabet llatí.

Llengua de signes
L'última edició del Ethnologue recull 103 Llengües de Signes distintes en tot el món. Les persones que usen aquest tipus de llengües són moltes vegades unilingües, desconeixent qualsevol altre tipus de llenguatge, inclosa la llengua nacional que es parla en el seu entorn geogràfic.




















El projecte de sords que Esteban i Diana Parkhurst estan portant a terme, té com obejtivo final el desenvolupament d'un sistema d'escriptura amb la fi última de traduir la Bíblia i altres obres de valor moral a aquest sistema d'escriptura. El conjunt d'unitats simbòliques mínimes o fonemes de la majoria de llengües de senyals pot analitzar-se en termes de set paràmetres formatius bàsics:

1. Configuració. Forma que adquireix la mà al realitzar un signe.
2. Orientació de la mà: palmell cap amunt, cap avall, cap al signante.
3. Lloc d'articulació. Lloc del cos on es realitza el signe: boca, front, pit, muscle.
4. Moviment. Moviment de les mans al realitzar un signe: giratori, recte, vaivé, fracció.
5. Punt de contacte. Part de la mà dominant (dreta si ets destre, esquerra si ets esquerrà) que toca altra part del cos: rovells dels dits, palmell de la mà, dors dels dits.
6. Plànol. És on es realitza el signe, segons la distància que ho separa del cos, sent el Plànol 1 en contacte amb el cos, i el Plànol 4 el lloc més allunyat (els braços estirats cap a davant).
7. Component no manual. És la informació que es transmet a través del cos: Expressió facial, components parlats i components orals, moviments del tronc i muscles. (Com exemple; a l'expressar futur ens vam inclinar lleugerament cap a davant, i a l'expressar passat, cap a enrere).

Històricament, el primer a analitzar les llengües de senyals en termes lingüístics va ser el jesuïta espanyol, pare de la Lingüística Comparada, Abat Lorenzo Hervás i Panduro (1735-1809). En la seva obra, editada a Madrid en 1795, Escola Espanyola de Sordmuts o Art per a ensenyar-los a escriure i parlar l'idioma espanyol, és a dir, dos segles abans que William C. Stokoe fes el propi amb la Llengua de Senyals Americana (ASL). Les llengües de senyals no són simple mímica, ni tampoc una reproducció visual d'alguna versió simplificada de cap llengua oral. Tenen gramàtica complexa, creativa i productiva com la de qualsevol altra llengua natural.


Classificació de la llengua de signes

La barreja d'argila i de fang, aconseguia fer una barreja per a poder fer senyals, amb un instrument punxegut. En les ribes del Nil, es trobava el papir. El paper s'aconseguia gràcies al Safir, que es tallava la canya, i se li llevava l'escorça i es fan tires molt fines. AL tenir les justes, es posen unes horitzontalment i les altres verticalment sobre elles. Amb un mall s'aixafa suaument perquè no es moguin, així llevant l'aire perquè es peguin i així poder usar-lo com fulla. La ploma de canya obalan , servia per a escriure, per a poder escriure es buida. La tinta fluïx cap a la punta de la calla i es queda en el cort de la punta així no surt tota la tinta de cop i així s'impedeix que es corri.













Carlomagno mai va aprendre a escriure. Les plomes de ganso es remullen perquè s'ablaneixin, i després es fiquen en sorra calenta durant uns 5 o 10 segons perquè es posi forta i poder tallar-lo sense que es trenqui. Les navalles ( curta plomes ) van bé perquè s'adapten a la curvatura de la canya, per a tallar-les.

Miyu:



El professor nos dió un nombre con un video, el nombre era, <<>>
este video lo descargamos en la página DOTSUB, pero para ello teniamos que registrar-nos. Una vez heco ese proceso buscavamos el video para poder descargarlo, le poniamos como idioma el Catalan, y luego descargavamos el video. Luego convertiamos el video al formato MP4, con el programa iSquint. En la misma página descargavamos también los subtitulos para el video. Una vez descargado las 2 cosas, entravamos en -video.google.com- para registrar-nos, y poder subir el vídeo. Luego del servidor buscamos un programa que se llama Miyu, que sirve para poner los subtitulos en un vídeo. Para poder meter los subtitulos en el vídeo, teníamos que abrir el Miyu, y en el te sale una ventana, y hay pones el vídeo, una vez el vídeo puesto, poníamos el tamaño a 320 x 240. Luego para poner los subtítulos, tenemos que ir a - File, importar, Subrip y poníamos los subtítulos, luego tenemos que poner nombre en el vídeo, para ello debes de ir, a la imagen donde sale el texto, y clicar 2 veces encima del texto, para poder escribir el nombre. Una vez escrito el nombre, tenemos que cambiar la tipografía, el color de la letra, el tamaño de la letra, para hacerlo debemos ir a -Ventana, styles- y hay que cambiar el tipo de letra, el color, la sombra, etc... Una vez cambiado a tu gusto la letra, tenemos que guardar el vídeo, -File, save as-, luego tenemos que exportar el video, -File, exportar from, quicktime video- le poníamos de code: MJPEG-A, calidad: Baja, Tamaño: 320 x 240, y marcamos las 2 opciones, que hay en la parte de abajo del cuadro, una vez exportado, mandábamos el vídeo con los subtítulos al servidor.

Ésta práctica era para saber como se hacen los libros, yo me e hecho un lio con las paginas maestras, pero porque no sabian como se utilizava el programa, pero lo he cogido.