La história de la escritura

La barreja d'argila i de fang, aconseguia fer una barreja per a poder fer senyals, amb un instrument punxegut. En les ribes del Nil, es trobava el papir. El paper s'aconseguia gràcies al Safir, que es tallava la canya, i se li llevava l'escorça i es fan tires molt fines. AL tenir les justes, es posen unes horitzontalment i les altres verticalment sobre elles. Amb un mall s'aixafa suaument perquè no es moguin, així llevant l'aire perquè es peguin i així poder usar-lo com fulla. La ploma de canya obalan , servia per a escriure, per a poder escriure es buida. La tinta fluïx cap a la punta de la calla i es queda en el cort de la punta així no surt tota la tinta de cop i així s'impedeix que es corri.













Carlomagno mai va aprendre a escriure. Les plomes de ganso es remullen perquè s'ablaneixin, i després es fiquen en sorra calenta durant uns 5 o 10 segons perquè es posi forta i poder tallar-lo sense que es trenqui. Les navalles ( curta plomes ) van bé perquè s'adapten a la curvatura de la canya, per a tallar-les.