Historia de la escriptura

Historia de la escriptura:
El nom cuneïforme bé del llatí cuneus. (clau) , es la forma de les senyals que formaven els sumeris sobre un suport d'argila fresca, utilitzant uns estris de canya o fusta tallats per un extrem en forma de falca o línia.
Aquesta escriptura, va néixer en principi per una simple necessitat: la comptabilitat, ja que era, molt difícil portar els comptes d'una manera oral.
Va néixer el jeroglífic, que se'ls va ocórrer uns pictogrames que no representessin directament.

El papir és una planta que creix en abundància a les terres humides vora del riu Nil. És una planta en forma de palmereta i s'utilitzava per fabricar infinitat de coses d'us quotidià, com cordes, sandàlies, veles per les barques.
El pictograma, element principal i element clau de totes les escriptures, subsisteix encara en els nostres dies en els caràcters xinesos.
L'alfabet, va néixer mil anys abans de Crist. No es tracta d'un cop d'efecte, sinó d'una llarga historia. Va començar amb els fenicis, que es van dispersar per tota la Mediterrània, pel nord d'Àfrica, per la costa est d'Espanya, per Sicília, Xipre, Grècia i per Itàlia.
L'alfabet permet, amb més o menys trenta signes escriure-ho tot.
El primer alfabet, el dels fenicis, ignora les vocals.

Durant més de mil anys. L'escriptura serà patrimoni dels monjos
A diferència dels escribes antics, els monjos copistes de L'Edat Mitjana no són ni creadors, ni homes que detectin el poder: Escriuen però no inventen, es limiten a copiar. La seva creació important es la cal·ligrafia. Aquesta bella escriptura
" manuscrita " guarnida amb meravelloses il·luminacions és la que dona tot el seu valor als nostres primers llibres.

La paraula pergamí ve del llatí " pergamene" que vol dir " pell de Pèrgam".
El pergamí és normalment de pell de be, de vaca o de cabra. La vitela és un pergamí de qualitat superior, que s'obté de la pell de vedelles molt joves. El seu nom ve de la paraula llatina vitella, que com el català vedella, vaca jove.
L'aparició del pergamí va aportar dos progressos decisius, es podia escriure amb ploma d'oca, oferia moltes més possibilitats que la canya, poder plegar els fulls i cosir-los, cosa que va comportar l'aparició dels "còdex" precursors dels actuals llibres.
Des del segle IX o X cada abadia i cada monestir posseeix un " scriptorium".
L'escriptorium era una sala independent a la resta del monestir, anomenada també "calefactori", doncs era la única sala amb calefacció.
Cada dia un copista podia fer quatre infolos: l'infolio dels pergamins era d'una mida d'entre 35 a 50 cm d'alçada, 25 a 30 cm d'amplada.

Johannes Gensfleisch, anomenat Gutenberg ( 1397-1468). Considerat l'inventor de la impremta de tipus mòbils. S'establi a Magúnicia el 1448.
La impremta neix més aviat com a una prolongació dels llibres manuscrits i aquella gent ni s'imagina l'important canvi cultural i social en que avui ho valorem amb la perspectiva de més de 500 anys.
Els primers tipus mòbils que va fer servir Gutenberg eren gravat sobre fusta, però aviat un amic i soci de Gutenberg anomenat Schoeffer va aportar la fabricació de les lletres foses en metall, una lliga de plom i d'antimoni que pràcticament , i amb poques variants, s'ha usat fins l'actualitat.


La escriptura

La escriptura fonètica alfabètica, avui utilitzada en tot el mon occidental, es la corrent llatina: la mateixa que van utilitzar els primers tipògrafs que van treballar durant el Renaixement.
En la Europa del Renaixement s'utilitzaven dos tipus de escriptura: la gòtica, així es deia perquè els seus signes s'inspira en els motius de la arquitectura homònima, i la rodona llatina o humanística, mes tova i ondulada en el disseny, así denominada perquè era la mes utilitzada per la majoria dels humanistes italians. En 1920, Lenin va crear una comissió encarregada de adoptar en les Repúbliques Soviètiques l'alfabet llatí en sobre del " cirilico ".
En 1957, el Consell de l'Estat chines va estudiar una reforma de l'alfabet, per substituir els trenta mil caràcters chinessos per trenta signes de l'alfabet llatí.